Salut mala gentada!
Nostres cors fa massa que no es fonen endolcits de melodies i cants salvatges i ancestrals.
Semblem haver oblidat la nostrà devoció als deus pagans i a la mare terra. Som bandejats nostres ofrenes etílico-carnals. Som essent castigats, doncs de les fonts noen raja vi i i la terra es clivella erma sota un sol fustigador.
Proposo reconciliar-nos amb nostres velles creences i recobrar els esclats de vida en primavera, som fet tard per recuperar la gran festa del Carnal on tot s'hi val.
Tanmateix, sabeu que som en temps de cebes llargues i les nostre viles alliberades conserven encara tan bell-vell costum de menjar mirant els núvols. Tan és així que us fai coneixedors/es que el primer dia del mes entrant escaient-se aquest en el jorn del sabte (di sabte) , quan el gran astre culmini el seu punt zenit s'esdevindrà una ofrena calçotil a la recentment alliberada vila de Can Celoni (allí on se'n féu la pell lo dimoni). Els Mujhaidins de dita terra faran acte de demostració de força una volta finalitzada la ofrena, seran desafiats els exèrcits de les tenenbres i la sagnant indústria de la por deleitant-nos amb les actuacions de nostres llíders espirituals i cabdills rebels Josep Maria Cantimplora i n'en Jaume Arnella, sia slenciat i hermetitzat, d'immediat aquest informe. Les portes del Montseny són nostres!
L'hora becainívola pot ésser invertida en la recentment desventrada vila de les Arenes de Munt on hi haurà un debat antirepressiu per poder ésser esquívols en cas de topada en emboscada. (Sia eixa una opció voluntària).
Quan la nit ens protegeixi podrem fer-ne incurssió al cor de la capital Maresmenca on una bella Taverna resisteix impassible ara i sempre de cara a l'invasor on seran iniciades les celebracions de la primera dècada en vida malgrat els constants i imfructuosos atacs i vilipendis de l'exèrcit dels pantans. En dita Taberna trobarem d'altres germans de moltes contrades entre aquests de la Terra Aspre i de ben segur ens quedarem emBADOCats amb la festa.
El programari és aquest sou convidats a participar-ne.
Si assistiu als rituals, disposareu de jaç i plat calent als enclavaments d'Arenys i Sant Celoni.
En cas alguns companys/es s'hagin extraviat de la llista prego disculpes, feu-los arriba les noves mitjençant el mà-pupil-les.
Sóc dit.
Sóc acabat.
Sóc saludant-vos.
Sóc aquí
(Lo Pirata de les Arenes)
dijous 21 de febrer de 2008
dimarts 10 de abril de 2007
Bones Noves
Salut companys de fatigues festives!
De nou des de les terres de tramuntana faig lletra escrita dels meus pensaments perquè vull que vos arribin lo més prest possible per tal d'anunciar bones noves i reclamar-ne d'altres.
La primera i més important és que sóc content i de joia de saber que ja forma part de la colla d'assaltacamins i abordabots la més bandolera de les fadrines catalanes, diuen que respon al nom de Mar per xò vos dic que feu compte amb eixa pubilla puix tal com diu son nom se'n presenta calmada per arrebatre fort i això ben ho poden confirmar la gent de mar com el nostre company de l'areny.
La segona és que per grat de comunicar-nos millor s'és reobert una bona taberna dita "LA MALCUADA" antic punt de trobada de bandoletaires de l'Empordà i que algun dia vos n'explicarem l'història. Vos convido a passar-hi a fer el got i per arribari és ven senzill cal que seguiu cap al nord fins que el vent vos talli la cara i tingueu els peus molls de l'aigua del Fluvià, llabors seguiu-lo fins que mori a la mar i poc abans haureu trobat una vila dita de Sant Pere Pescador on se troba dita taberna, si vos perdeu pregunteu per ella a http://lamalcuada.blogspot.com on vos sabran indicar.
Finalment reclamo noves i espero que sian bones, sobre la incursió que heu fet mons germans cap a les contrades altes de les Garrotxes.
Salut sense por!
Barbariera
De nou des de les terres de tramuntana faig lletra escrita dels meus pensaments perquè vull que vos arribin lo més prest possible per tal d'anunciar bones noves i reclamar-ne d'altres.
La primera i més important és que sóc content i de joia de saber que ja forma part de la colla d'assaltacamins i abordabots la més bandolera de les fadrines catalanes, diuen que respon al nom de Mar per xò vos dic que feu compte amb eixa pubilla puix tal com diu son nom se'n presenta calmada per arrebatre fort i això ben ho poden confirmar la gent de mar com el nostre company de l'areny.
La segona és que per grat de comunicar-nos millor s'és reobert una bona taberna dita "LA MALCUADA" antic punt de trobada de bandoletaires de l'Empordà i que algun dia vos n'explicarem l'història. Vos convido a passar-hi a fer el got i per arribari és ven senzill cal que seguiu cap al nord fins que el vent vos talli la cara i tingueu els peus molls de l'aigua del Fluvià, llabors seguiu-lo fins que mori a la mar i poc abans haureu trobat una vila dita de Sant Pere Pescador on se troba dita taberna, si vos perdeu pregunteu per ella a http://lamalcuada.blogspot.com on vos sabran indicar.
Finalment reclamo noves i espero que sian bones, sobre la incursió que heu fet mons germans cap a les contrades altes de les Garrotxes.
Salut sense por!
Barbariera
dimecres 4 de abril de 2007
LO BAND II
Salut companys!
tot eixugant-me les llàgrimes d'alegria que sóc vessat pels diferents convits que s'han anunciat (valgui dir que, tot i ser bandoler des del mateix moment del meu natalici sota l'alzina del bosc de les roques, no faig pas escarafalls a reconèixer que a voltes els ulls se m'humitegen), sóc pensat de posar en ordre tals propers esdeveniments.
Antes de tot voldria mostrar les meves preocupacions pel silenci hagut des del BaixMontseny, tot esperant que els desitjos del tirà del Vallès no s'hagin acomplert, car els últims rumors arribats xerraven de l'ofensiva amb la fi d'annexionar les belles i encara prou verges terres del company Sangderoure als dominis de la invasora capital, refugi de caragirats i traidors.
Un cop anunciats les meues alegries i els meus temors també, aniré al gra:
El passat dia u, sota una pluja d'hivern i amb la foscor de la nit a les espatlles, amb motiu de la celebració de l'entrada al segon mes de la primavera, en Cantallops de l'Albera i jo mateix, Rocamartí del Fluvià, ens trobarem a les entranyes d'una taverna situada al bell mig de l'Empordà. Allí, arraulits a la barra, un cop haguerem comprovat que no hi havia intrusos, planificàrem la primera i més propera de les trobades, la qual consisteix en el següent pacte verbal:
"el dia que fa cinc de la setmana dita santa, conegut per les tribus crisitanes com el dia de la mort, pels volts del migdia, les i els cridats faran encontre (no carnal) en algun indret a concretar de les terres septentrionals. Guiats p'en Cantallops trascamaran fins travessar la frontera imposada i gaudiran de descans en un refugi preparat per a tal ús. L'endemà a trenc d'alba es partirà cap a l'objectiu final, lo Canigó, el cim que alberga la flama de la unitat de les nostres terres. Si no sorgeixen entrebancs inesperats abans de la posta del dia que fa sis de la setmana dita santa, tothom s'haurà dispersat per evitar mals majors a la carcanada".
Aquest pacte, fou segellat amb un beuratge gasificat de suc d'ordi de recipient verd amb estel roig, i tal i com un dia ja llunyà féren els bisbes, es signà amb tinta de rat-fiat! Val a dir també, que a la mateixa taverna on ens trobavem hi féren acte de presència diverses fadrines que, com diu algu, feien de bon arremengar, però no trobàrem el valor que ens fes caure a la temptació.
Com que neixen dies a mar i veig que em sóc allargat molt, doncs dels següents esdeveniments ja se'n parlarà...
Amb els desig del que us sóc contat siga ben rebut i ràpidament respòs per totes les tribus...
...des d'un gorg del Fluvià, a l'obaga de la serra de Valldevià...
Salut i mai por!
P.D: tot i que els últims relats conten que ja forma part de la tribu del BaixMontseny, sóc afegit la fadrina més estimada per tots nusaltrus a la llista dels cridats!
LO BAND
Salut companys de lluites,
Jo Barbariera de la plana empordanesa,
me donot per assabentat de les dites noves en los precedents bands i
els responc ab aquesta lletra i juro ab la meua vida que és
verdadera i sincera.
De primera volta cal felicitar el nostre estimat pirata arenyenc per
les seues darreres conquistes que a mi (les llutrigues de riu) m'han
dit que no són només de masos i cortals sinó també carnals. I que ab
goig esperut el dia de fer valer lo codi de conducta i de tastar les
dites sardines ab cireres. Amic no tingues por que la vida del
bandoler és la mateixa que la del pirata però canvia el veler per
l'emboscada.
En segon torn vull afegir pel meu honor que jo me presto a
expedicionar ab los meus companys Rocamartí de Fluvià, Llop de
l'Albera i espero que els altres també, les escaramuces que fagin
falta per tal de reconquerir les nostres terres catalanes.
Ara però la meua valentia és prou per anar a les dites terres de
l'Albera o de lo Canigó car són les més altes del nord i mos donaran
bona vista, pau d'esperit i amor per la nostra terra. D'altra banda
no puc respondre amb la meua persona per anar a la dita capital car
lo meu cor s'hi encongeix i tingueu compte que els nostres caps hi
són buscats i a més és terra de caragirats o botiflers o traïdors
que és el mateix.
Per darrer vull que anunciar als meus companys que jo havent caigut
en els braços de una formosa pubilla de la comptal vila de Castelló
d'Empúries, a prop en el temps m'hi seré traslladat per viure amb
dita donzella que n'és filla de la casa gran del poble i podré manar
forces terres i cortals. Dit això vull afegir que lo meu
bandolerisme no morirà sinó que se reconvertirà en la lluita contra
el tirà que governa eixa vila, lo Compte d'Empúries i que estreny
los cinturons de pagesos i gent de bé de molts llogarets de la
comarca.
Mentre bufa la tramuntana vos envio una forta embraçada.
Salut i mai por,
Barbariera de Castelló
Jo Barbariera de la plana empordanesa,
me donot per assabentat de les dites noves en los precedents bands i
els responc ab aquesta lletra i juro ab la meua vida que és
verdadera i sincera.
De primera volta cal felicitar el nostre estimat pirata arenyenc per
les seues darreres conquistes que a mi (les llutrigues de riu) m'han
dit que no són només de masos i cortals sinó també carnals. I que ab
goig esperut el dia de fer valer lo codi de conducta i de tastar les
dites sardines ab cireres. Amic no tingues por que la vida del
bandoler és la mateixa que la del pirata però canvia el veler per
l'emboscada.
En segon torn vull afegir pel meu honor que jo me presto a
expedicionar ab los meus companys Rocamartí de Fluvià, Llop de
l'Albera i espero que els altres també, les escaramuces que fagin
falta per tal de reconquerir les nostres terres catalanes.
Ara però la meua valentia és prou per anar a les dites terres de
l'Albera o de lo Canigó car són les més altes del nord i mos donaran
bona vista, pau d'esperit i amor per la nostra terra. D'altra banda
no puc respondre amb la meua persona per anar a la dita capital car
lo meu cor s'hi encongeix i tingueu compte que els nostres caps hi
són buscats i a més és terra de caragirats o botiflers o traïdors
que és el mateix.
Per darrer vull que anunciar als meus companys que jo havent caigut
en els braços de una formosa pubilla de la comptal vila de Castelló
d'Empúries, a prop en el temps m'hi seré traslladat per viure amb
dita donzella que n'és filla de la casa gran del poble i podré manar
forces terres i cortals. Dit això vull afegir que lo meu
bandolerisme no morirà sinó que se reconvertirà en la lluita contra
el tirà que governa eixa vila, lo Compte d'Empúries i que estreny
los cinturons de pagesos i gent de bé de molts llogarets de la
comarca.
Mentre bufa la tramuntana vos envio una forta embraçada.
Salut i mai por,
Barbariera de Castelló
Més notícies
Salut Companys i Pallagus!
Jo, Miquel de Cantallops, em complau veure que encara queden uns quants senglans per les nostres terres, i ben vius i afamats que debeu estar, malparits.
Companys, des dels cims més alts, escarpats i pedregosos de l'Albera, on la tramuntana no deixa mai d'espategar i els llops d'udolar, he sentit els vostres crits que demanen guerra (=sexe) i molt de vi.
Poques coses em satisfan tant, com acceptar la infame i poc ortodoxa proposta d'aquest estimat bandarra conegut com el Pirata d'Arenys, i ja sigui per celebrar aquesta nova conquesta en les terres de L'Alt Maresme.
Altrament, em sembla recordar, que entre uns quants subjectes, de les diferents tribus guerreres, es va signar una acord no escrit, en que disposava :
A que tots els guerrers que vulguin, amb el perill de perdre la vida i alguna cosa més.., però mai l'honor, a fer una incursió, de caracter nocturn a les catacumbes de la ciutat maleïda, concretament, la coneguda amb les satàniques sigles BCN.
Per tant, estimats seglans, sapigueu que sou novament cridats a aquesta nova aventura, i entre els valerosos que així ho desitgen , podeu començar a citar les dates que més us convingui per tal de realitzar tal temeraritat.
D'altra banda, i anant una mica més lluny, em plau anunciar a tots els Pallagus que ho desitjin, entre els quals, ja sé que n'hi ha que ho volen, i així m'ho han fet saber reiteradament , que també sou cridats a fer una expedició de reconeixement a als recons més bells i inhòspits de les septentrionals muntanyes del nord, altrament conegudes com l'Albera.
En aquesta futura, i no gaire llunyana, expedició, es tractaria de descobrir certs indrets, on només pocs privilegiats, han tingut la sort d'anar-hi i contemplar tal bellesa. A més, seria un lleig no invitar-vos al meu castell, on podrem eixugar totes les botes de vi, afartant-se de la millor carnaca i ....(això si, si no porteu donzelles, ho tenim fotut, la tramuntana se les va emportar totes fa temps).
Per tant, així que vulgueu i/o pugueu, aneu fent les vostres propostes per tal de fixar les dates més assenyalades, i recordeu que seria convenient tenir una bona lluna plena.
I acabat és, aquest fotut escrit, que esperu que rebeu i contesteu.
Pallagus!!
Salut i Mai Por!
PD: Esperu que tota aquesta informació pugui arribar, algun dia, a uns quants germans-guerrers ( I Germanes!!), dels/les quals, no en tinc l'adreça. Apa!!
Cantallops de l'Albera
Jo, Miquel de Cantallops, em complau veure que encara queden uns quants senglans per les nostres terres, i ben vius i afamats que debeu estar, malparits.
Companys, des dels cims més alts, escarpats i pedregosos de l'Albera, on la tramuntana no deixa mai d'espategar i els llops d'udolar, he sentit els vostres crits que demanen guerra (=sexe) i molt de vi.
Poques coses em satisfan tant, com acceptar la infame i poc ortodoxa proposta d'aquest estimat bandarra conegut com el Pirata d'Arenys, i ja sigui per celebrar aquesta nova conquesta en les terres de L'Alt Maresme.
Altrament, em sembla recordar, que entre uns quants subjectes, de les diferents tribus guerreres, es va signar una acord no escrit, en que disposava :
A que tots els guerrers que vulguin, amb el perill de perdre la vida i alguna cosa més.., però mai l'honor, a fer una incursió, de caracter nocturn a les catacumbes de la ciutat maleïda, concretament, la coneguda amb les satàniques sigles BCN.
Per tant, estimats seglans, sapigueu que sou novament cridats a aquesta nova aventura, i entre els valerosos que així ho desitgen , podeu començar a citar les dates que més us convingui per tal de realitzar tal temeraritat.
D'altra banda, i anant una mica més lluny, em plau anunciar a tots els Pallagus que ho desitjin, entre els quals, ja sé que n'hi ha que ho volen, i així m'ho han fet saber reiteradament , que també sou cridats a fer una expedició de reconeixement a als recons més bells i inhòspits de les septentrionals muntanyes del nord, altrament conegudes com l'Albera.
En aquesta futura, i no gaire llunyana, expedició, es tractaria de descobrir certs indrets, on només pocs privilegiats, han tingut la sort d'anar-hi i contemplar tal bellesa. A més, seria un lleig no invitar-vos al meu castell, on podrem eixugar totes les botes de vi, afartant-se de la millor carnaca i ....(això si, si no porteu donzelles, ho tenim fotut, la tramuntana se les va emportar totes fa temps).
Per tant, així que vulgueu i/o pugueu, aneu fent les vostres propostes per tal de fixar les dates més assenyalades, i recordeu que seria convenient tenir una bona lluna plena.
I acabat és, aquest fotut escrit, que esperu que rebeu i contesteu.
Pallagus!!
Salut i Mai Por!
PD: Esperu que tota aquesta informació pugui arribar, algun dia, a uns quants germans-guerrers ( I Germanes!!), dels/les quals, no en tinc l'adreça. Apa!!
Cantallops de l'Albera
Resposta a les notícies
Salut companys-germans de guerrilla.
Sóc rebut vostres llògiques i contundents demandes. I doncs pas que vull ser dit de nom traïdor o valgui el sinònim botifler, Us fai coneixedors que les vostres peticions són trameses i aprovades per consell general del recentment constituït front unitari d'alliberament Arenyenc Sardinetako-Cireraire en condicions de pau entre pobles Guerra entre classes.
L'aconteixement requereix cert temps, però, per poder garantir la seguretat de totes i cadascuna de les tribus germanes que asssitiran a l'acte, així com també distribuïr la documentació i informació necessària a fronts i escamots per accentuar l'alerta tensa i la seguretat de les nostres gents.
Rebreu ben aviat informació concreta del dia, l'hora i les ofrenes i sacrificies a desenvolupar.
Cordialment, rebeu un abraç guerrer i un salut des de l'Alt Maresme Dins la vila del munt on no se'n veu la mar però prou s'ensuma i on les fadrines fan de bon arremangar.
PD: No patísseu, vostre afany de sang i foc serà igualment tingut en compte i doncs aqueixa terra Alt-maresmenc té molts enemics a abatre i porcs a esbardellar.
MAI POR!Pirata d'Arenys
Notícies
Estimat company de lluites (etilico-politico-sexuals),
em pla informar-lo de que vaig rebre els seus versos de benvinguda de la primavera, li agraeixo i li tranmeto també els meus desitjos de què sigui fructífera en tots sentits. D'altra banda m'han arribat informacions (poques perquè les guilles estant més atentes que mai) d'en Cantallops de l'Albera, d'en SangdeRoure del Baix Montseny i d'en BarbaRiera el nòmada de l'Empordà, entre d'altes. Doncs bé, ens han comunicat del nou feu conquerit a l'Areny que no és, i la seva petició, a la qual jo mateix RocaMartí del Baix Fluvià també m'hi afegeixo, és la següent:
"seguint el codi intern de conducta, per tal de celebrar el nou llogaret conquerit, se'ns ha de convidar a tastar uns calçots amb gust de cirera i aroma de sardina, en cas de què la petició sigui denegada, ja han estat avisats els Pirates del Fluvià perquè facin front al seu únic temor (l'aigua salada), i per una vegada baixin pel mar costa avall fins trobar la riera no cimentada, un cop allà tenen les ordres de destruir el poblat."
esperem que de mica en mica es vagi acostumant als rigors del Munt, que si bé no són més que els del Mar, en són uns altres.
esperarem la resposta,
des d'un gorg del Fluvià........
......Salut i Mai Por!
Rocamartí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
